No se cerca

Crec que m’agrada na Carolina. Però no sé, quin mal rollo si no va bé i em de coincidir cada setmana a n’es màster. Segur que me vull arriscar? Està ben bona, però també pareix que està un poc “espatllada” i no sé si jo estic ara per tantes emocions. Però té un cul d’escàndol. I té es tipo que a mi m’agrada, baixeta i primeta, bona figura, cames fortes. No sé, no sé…

Avui m’ho he passat molt bé amb na Carlota. És bona nina, molt simpàtica i tenim moltes coses en comú. Hem estat xerrant tot es temps, sense silencis incòmodes. Això és el que cerc, no? I tampoc és que sigui lletja. Per què putes no me sent atret per ella? I si resulta que és una “fiera” a n’es llit? Això seria una sorpresa agradable. Jo crec que podria funcionar. Pinta que som compatibles, seria fàcil muntar una vida amb ella. Però ara mateix no me sent atret, alomillor si la tornés a veure un altre dia. No sé, no sé…

Ojalá na Christine estès aquí. M’ho vaig passar molt bé amb ella aquest estiu. Era divertida i teníem molt en comú. Era guapa, un poc massa prima per es meu gust, però això era perquè corria molt. Estava forta com una roca. Els vespres que vàrem passar varen ser molt intensos, però sabíem que allò no duraria. Potser per això ens ho passàvem tan bé. Funcionaria si anés a Leipzig? Aprendria alemany. Però ella està estudiant, estam a moments diferents. No sé, no sé…

Òstia tu, na Carla està molt guapa darrerament. Ses fotos que puja a Instagram estan molt bé. Sempre puja fotos amb amigues o ella tota sola. No pareix que estigui amb ningú ara. Lo que vàrem tenir no va funcionar, potser no li vàrem donar s’oportunitat que se mereixia. I si li enviés un missatge? Un missatge innocent, per quedar, posar-nos al dia. Estaria bé tornar-la a veure. Però amb ella sa conversació no era fluida, haurà canviat després d’aquests anys? No sé, no sé…

Tinder té potencial. Sa cita d’avui amb na Cinthia ha anat molt bé trob. És una nina interessant. Fa feina a Google, ha viatjat molt, segur que era empollona i se la veu intel·ligent. Tots dos escalam i ens agrada es ioga, ha dit que fa acro ioga cada setmana. Tampoc és que sigui súper guapa, però està suficientment bona. Jo crec que me sent atret per ella, com a mínim per un polvo. I no és això lo mínim superficial que se demana en una parella, que t’atregui per follar? No necessit una nina preciosa per treure-la a passejar com un ca, com un trofeu. Lo trist és què amb na Cinthia no estaria massa orgullós de passejar, som mala persona per pensar això? No sé, no sé…

Na Clàudia sí. Guapa, interessant, bona nina, simpàtica. Què més puc demanar? I a més sa conversació ha fluït molt bé. Estava molt guapa quan ha arribat amb uns calçons anys noranta. Ella sí que compleix tots els requisits que posa sa meva ment. No se li pot demanar més. Ara falta veure si ella també sent lo mateix. A mi m’ha parescut que estava interessada. Fins i tot ha suggerit d’anar d’excursió un dia. Si tot quadre, perquè putes no estic emocionat, volant pels núvols, somiant amb una vida junts, desitjant tornar-la a veure. Per què no sent aquesta atracció irresistible que mostren ses pel·lícules? No sé, no sé…

Avui he quedat amb na Karol. Karol amb K, com ha bromejat ella mateixa durant sa conversa que hem tengut per Tinder. Ha estat una conversa curta i amb s’únic objectiu de quedar per conèixer-nos. Vaig amb poques expectatives, però tot sigui per exposar-me un poc més.

Vaig al bar “Zum Guten Glück”, on hem quedat a les set. Arrib abans que ella i trob una taula devora sa paret, enmig de dos biombos des d’on puc veure sa porta del bar. Sa taula és rodona, però petita, quatre estaríem estrets. Me fix amb sa mida de sa taula perquè me pareix una mida curiosa. Normalment ses taules estan fetes per un nombre par de comensals, però aquesta pareix feta per a tres persones. O dues persones molt còmodes. Sa decoració és vintage, totes ses cadires són diferents i totes pareixen de ca sa padrina. Està ple de quadres a ses parets. És una decoració orgànica, pareix una evolució, on, de tant en tant, se li va agregant o canviant un quadre o una taula. Segur que més d’un dia ha vengut sa cambrera amb una cadira que va veure en un mercat de segona mà i és aquí on estic assegut ara. No tothom seu en cadires, hi ha dos sofàs i algunes butaques. Un sofà davant una taula baixa i llarga al final d’es bar i un altre sofà devora sa porta de s’entrada. Més que un bar pareix una sala d’estar molt grossa. Un sempre se trobe còmode en aquest bar, per això m’agrada venir. Sa taula veïna ha demanat un aperitiu de formatges i m’arriba s’olor quan sa cambrera passa per devora. S’ambient és relaxat i de fons se sent una cançó de na Norah Jones.

Al cap de pocs minuts, entra una noia amb una gorra negra de cotó, estil golfista, un abric estret, llarg i elegant i unes botes negres. Després de donar una ullada ràpida a tot es bar, s’acosta a la meva taula. Deu ser na Karol, amb K.

En aquest joc de s’amor, no se cerca, se troba o no se troba.