─Ei Pablo, què passa! Seu aquí amb noltros! ─diu en Miquel al pati de l'institut.
En Pablo ha fet la pretemporada amb en Miquel i el seu equip. A pesar de tenir catorze anys, l'han pujat a l'equip dos anys més gran que ell i s’hi ha adaptat perfectament. Fer un metre vuitanta hi ha ajudat.
─Això m'han contat, enserio! ─diu un del grup d'en Miquel.
─No m'ho crec, jo! En Carles és un puta bocas, estic segur que no va fer res de res amb ella.
─Que sí, tio! I diu que li va deixar fer de tot. Se li va córrer a sa boca i tot.
─Buah! Això sí que mola, eh, Pablo! ─bromeja en Miquel.─ Ses de sa teva classe segur que també se deixen fer de tot també. ─Tot el grup riu la broma.
En Pablo fa mitja rialla i mira cap avall. Encara no ha fet mai res amb ningú i s'ha trobat incòmode després dels entrenaments, quan tothom fardava del que havien fet i farien.
─I què més diu, en Carles, que li va deixar fer sa secretària, meam!─incita en Miquel─. Segur que és una guarra pederasta que li encanten els joves.
En Pablo escolta atentament tot el que se diu d'aquesta secretària i finalment endevina de qui xerren. És una secretària de l'institut. Està al taulell del segon pis.
Durant la classe de després, en Pablo no pot deixar de pensar en la secretària. Arriba a la conclusió que l'ha de conèixer. No té cap possibilitat, no sap ni que li pot dir, però sent que ho ha de provar. Amb les de la seva classe tardarà massa a fer tot el que fan els altres.
Durant la classe abans del segon pati, agafa coratge i demana permís per anar al lavabo. Però enlloc d'anar al lavabo, se dirigeix al taulell del segon pis. No sap gens que dirà, ni que farà, però sent una pulsió irresistible.
─Hola... ─diu en Pablo quan arriba al taulell.
Na Marga està asseguda. Té uns trenta anys, però n'aparenta menys. Du ulleres grosses, un jersei de coll alt i el cabell recollit en una cua. No és el que s'esperava trobar en Pablo i se demana si s'ha equivocat de taulell. Ell s’imaginava el que ha vist tantes vegades per internet.
─Hola!─diu na Marga mirant als ulls d'en Pablo ─Què volies? ─Emm...
En Pablo se queda encallat e incòmoda. En canvi na Marga està en la seva salsa, li manté la mirada, se posa el bolígraf als llavis i segueix.
─Tu diràs? Volies res? ─Emm... Sí... és què...
No li surt res més a n'en Pablo i se posa vermell com una tomàtiga. Na Marga li dona una ullada completa per damunt de les ulleres:
─Estàs molt crescut, eh ─li diu fent una rialla i tombant lleugerament el cap─. Crec que sé lo que has vengut a cercar.
En aquell moment ella s'aixeca i en Pablo la pot veure finalment. És bastant més baixa que ell i prima. Res de l'altre món, pensa. Ella va cap al lavabo que tenen devora per empleats i professors, i quan arriba a la porta, se gira, li somriu desvergonyidament i entra.
Inicialment en Pablo se queda paralitzat. No sap què fer. Però alguna cosa dins seu l'ajuda i l'empeny cap al lavabo.
Entra i allà l'espera na Marga, que l'agafa de la mà i el du cap a un excusat. Ella s'asseu al lavabo de cara a n'en Pablo, que segueix paralitzat sense entendre què està passant. Lentament, ella desembotona els calçons d’en Pablo i els hi baixa. En Pablo ja està empalmat. Ella passa la seva mà per damunt dels calçotets de Bob Esponja i treu el penis sense baixar-los. Acosta el cul un poc més avant, mentre li aguanta el membre amb la mà, i quan acosta la seva boca, en Pablo no pot aguantar més i se corr abans que hi hagi cap contacte.
En Pablo reacciona de seguida, se puja els calçons i sense cordar-se'ls, surt del lavabo i deixa a na Marga asseguda. Quan ell ha marxat, ella surt de l'excusat i se renta amb una rialla a la boca.
Durant tota aquella setmana en Pablo no pot deixar de pensar en na Marga. Se masturba diàriament i somia tornar-hi cada dia. Però mai troba les forces suficients.
Una setmana després, no pot més i puja al taulell del segon pis. Quan na Marga el veu arribar, fa una rialla d'orella a orella i sense esperar-lo tan sols, s'aixeca i se'n va al lavabo.
Aquesta vegada en Pablo tarda cinc minuts a sortir del lavabo i na Marga cinc i mig. En Pablo torna a classe amb un somriure d'orella a orella.
Passen setmanes on quasi cada dia en Pablo visita a na Marga al segon pis. Cada dia tarda un poc més a sortir del lavabo. Na Marga li va ensenyant coses i en Pablo, com un bon estudiant, hi posa totes les seves energies.
En Pablo va guanyant protagonisme a l’equip i un cap de setmana marca dos gols donant la victòria. El dilluns següent, com sempre, se veu amb na Marga al matí; però aquell dilluns s'atreveix a tornar-hi a darrera hora. Na Marga se sorprèn, però accepta sense dir res.
Entren al lavabo i aquesta vegada en Pablo li posa la mà a l'espatlla i, subtilment, l'asseu al vàter. Sense ajuda, se comença a desembotonar els pantalons i se baixa els calçotets. Encara sense dir res, li posa la mà a la nuca i acosta el cap de na Marga al membre. Ella se'l posa a la boca i comença a xupar. Ell li recull els cabells amb una cua amb la seva mà i la guia mentre ella puja i baixa amb el cap. A poc a poc, ell va pujant el ritme. A na Marga li costa respirar i mantenir el ritme. Fa un intent de treure's el penis de la boca, però ell la té agafada pels cabells. Finalment ella se'n desfà quan ell s’agafa el membre i se corr a la seva cara.
─Aahhh! ─gemega en Pablo.
Es puja els pantalons, i torna cap a classe traient pit. Na Marga se queda una llarga estona asseguda amb la cara bruta. No sap què fer amb el que acaba de passar. Finalment s'aixeca, se renta i torna al taulell del segon pis.
Els seus encontres se tornen més i més frenètics. Ell va pujant el ritme i la força dia a dia.
─Ah ah ah! ─murmura ella intentant no cridar.
En Pablo l'està penetrant de darrere. Ella té una cama damunt el vàter, l'altre a terra, les calcetes baixades i la falda pujada fins a la cintura. En Pablo té una idea. Treu el membre i l'apunta un poc més amunt.
─Ah! No, Pablo! per aquí no!
─Shhh ─li retreu ell i empeny encara més fort.
─Aaaaaahhh! No, no, ah, ah! ─fa ella mentre en Pablo se concentra i empeny amb més força.
─Pablo! No! Ah! ─aconsegueix mig cridar ella.
Però en Pablo no l'escolta. Ella se n'intenta desfer, però no té suficient força. En Pablo l'agafa per la nuca. Ella no pot fer res amb els seus braços més que intentar no fer-se mal quan en Pablo l'estampa contra la paret. En Pablo acaba, se puja els pantalons i se'n va.
Na Marga s'asseu al vàter, les calces encara baixades i la falda mig pujada. Li surten dues llàgrimes, recolza els colzes als genolls i se tapa la cara amb les mans.
L'endemà en Pablo torna al taulell del segon pis i sense dir res, com de costum, entra al lavabo. Al cap de dos minuts torna a sortir i se dirigeix al taulell.
─Què fas que no vens?
─Això s'ha acabat ─li diu en veu baixa na Marga.
─Com que s'ha acabat, però que dius? ─li recrimina en Pablo.─ Enga, vine al lavabo.
─No Pablo, ja no. Això no pot seguir ─segueix ella en veu baixa.
─Com què no pot seguir, però que putes dius? ─murmura en veu alta ell.─ I tant que pot seguir, i seguirà.
─No Pablo, no ─diu ella amagant-li la mirada.
En Pablo no sap què fer. Li entra tal ràbia interior que destrossaria el taulell d'un cop de peu. Però s'aguanta. Se li ocorr una idea.
─Si no vens li ho diré a tothom.
─Li diràs a tothom es què? ─demana ella.
─Que hem estat follant tots aquests mesos ─l'amenaça ell.
─No seràs capaç...
Na Marga li veu als ulls que està disposat a anar fins al final amb la seva amenaça i no deixar-se aturar per res, ni ningú. Sense dir res més, s'aixeca de la cadira i se dirigeix on sempre.
Aquell dia na Marga també tarda més en sortir. Quan acaben se puja les calces i queda dins l'excusat sanglotant i maleint-se de la seva mala sort.
─Ei! Sa policia està aquí ─diu algú de la classe d'en Pablo a mitjan lliçó.
Tothom s'aixeca, sense fer cas de la professora que intenta prosseguir amb la classe, i miren cap a defora. Veuen a dos policies escortant a una dona cap a fora de l'institut.
─Aquesta no és sa secretària des mostrador del segon pis? ─demana algú.
En Pablo dona una ullada per la finestra i sense immutar-se ni dir res, torna al seu lloc.