Era després de sopar. No era tan tard com per anar a dormir i tampoc tant prest com per mirar una sèria. Per aquesta raó vaig decidir meditar una estoneta.

Al principi de sa meditació faig un petit exercici de concentració. Va de sa següent manera. Cada respiració -inhalar i exhalar- cont un número. Primer fins a n’es cinc. Quan arrib a cinc torn a començar, però ara fins a n’es sis. Després fins a set, i així fins a deu

És a dir: 1, 2, 3, 4, 5, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 1, 2, 3, ... 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

Sa regla és que si me descont, torn a començar des de el principi. Si estic a n’es 8 de sa darrera sèria per arribar a 10 i no faig es 9 perquè m'he despistat, me toca tornar a començar.

1, 2, 3, 4,

Consider tot un èxit acabar tota aquesta sèria. Moltes vegades sa meva ment se despista, segueix colque pensament que passa per allà i se desconta.

5, 1, 2, 3,

Ara tenc una nova estratègia que m’ajuda. Visualitz el número en gran durant tota sa respiració -inhalant i exhalant-. Abaix a la dreta, visualitz en quina sèria estic, fins a quin nombre he de contar.

4, 5, 6, 1,

Darrerament me n’he adonat que visualitz es número en tres dimensions. Similar a n’es Word Art que se va posar de moda amb so Word que tenia una tipografia extremadament cutre però molava perquè tenia 3 dimensions. Algo similar, però en el meu cas, veig que sa tipografia està en tres dimensions perquè es numero de pot girar i puc veure el seu costat.

2, 3, 4, 5, 6,

Concretament, es 7, té una espècia de maó adalt,i sa linea que baixa de dalt a la dreta fins abaix a l’esquerra no hi va rectar, sino que fa un poc de curva. Fa més com un arc d’una portal d’església. M’imagin que aquest arc forma part d’una circumferència molt gran. Un gran cercle que passa per el maó de dalt, fins a sa base d’es número. Com que forma part d’una circumferència molt gran, sa curva és sutil i no se nota que pertany a una circumferència de primeres.

Aquest cercle el m’imagin fent-lo amb un compàs dels que utilitzava a dibuix tècnic. Un compàs amb una punta de mina de llàpis i a s’altre part un punxó de ferro. Es punxó de ferro el pos a n’es centre i després amb sa part d’es llàpis, vaig des de una part d’es set fins a n’es maó de dalt.

Sa veritat és que dibuix tècnic m’agradava molt. Encara me deman moltes vegades que hauria passat si hagués estudiat arquitectura, com me feia il·lusió, enlloc d’anar a ESADE. Sé que no té cap sentit demanar-se això, però no puc deixar de fer-ho de tant en tant. Tampoc és algo que me tengui molt preocupat. Simplement és una curiositat que tenc dins sa ment.

Per exemple, estaria escrivint aquest tipus de relat si hagués estudiat arquitectura? Seria tant feliç? Me preocuparia conscientment per conèixer-me i millorar tant com he fet els darrers anys?

Aquesta inquietud -fins i tot passió- per millorar i per conèixer-me a mi mateix no la tenia quan volia estudiar arquitectura. S’hagués tancat es meu cap a aquestes idees si hagués estudiat una carrera tècnica? O estava ja predestinat a aquest camí d’autoconeixement?

O tot lo contrari, alomillor ara estaria en un estat més avançat d’autoconeixement on no me faria aquestes preguntes. O imagina que me fes sa pregunta contrària si hagués estudiar arquitectura: Que hagués passat si hagués anar a ESADE enlloc d’estudiar arquitectura?

Vaja, pues ara ja no se per quin nombre anava. Toca tornar a començar.

1, 2, ...