“He de sortir. No sé com, però he de sortir. Sent ses parets damunt meu. Sa claustrofòbia no me deixa respirar. No se per on partir perquè està tot fosc. Al cap d’una estona se crea una petita llum davant meu. Intent arribar-hi, però quan ja quasi hi som, caic i aterrís en un altre lloc. Encara és fosc i ara sa llum ha canviat de lloc. Me concentr i avanç fins allà. Caic una altra vegada. Me començ a marejar, no sé que és amunt i què és avall, dreta o esquerra. Ha canviat sa llum de lloc una altra vegada? Com pot ser? Que putes passa? Pareix que sa llum canvia després de cada caiguda. És un patró? Val la pena seguir perseguint aquesta llum? Abans que pugui pensar molt més, ses parets m’empenyen cap avant, cap a sa llum. Caic una altra vegada. Aquesta vegada no m’he sorprès, ni m’he marejat. Encara m’he sorprès menys quan he vist que sa llum també ha canviat. Jo me qued aquí! Això no té ni cap ni peus. Pareix que vaig en cercles. Estic dins un bucle. No passa molt de temps quan començ a notar una cosa per darrere que m'empenta cap a sa llum. No puc evitar que per darrere me facin avançar i quan arrib a la llum, torn a caure. Wow! Sa llum s’ha fet molt més grossa ara. Se troba molt més propera. Ja he arribat al final d’aquest laberint. Estic a tocar de sa sortida. Finalment!” Plof! En Marc mira dins es vàter: “bona merda”, pensa i estira de sa cadena.