En Marc entra decidit a Mercadona. Els amics fa estona que li demanen que faci el seu famós arròs amb crancs i ha decidit fer-ho demà per dinar.
Dos minuts després, entra en Rafel amb el seu fill. Agafa un “carrito” amb rodes i col·loca el seu fill al seient. Du sa llista de compra compartida amb sa dona a n’es mòbil. Més li val no deixar-se res avui si no vol tornar arrere com va fer la setmana passada amb ses carxofes.
─Papà! Papà! Podré comprar algo per jo, a què si?! Tu m’ho has promès si t’acompanyava.
─No te n’oblides ni una eh Jaumet. Si, clar que si. Pots triar una cosa, però només una cosa, eh, i petita.
─Mira papà, Tosta Ricas! Mhmm, m’encanten ses Tosta Ricas!
En Rafel té un “flashback”, és a sa terrassa de caseva i té deu anys. Està berenant amb en Marc com cada matí. Com cada estiu. Estius de banyador i peus descalços. De llibertat i amistat. D’exploració i diversió.
─Anam a sa cova dels correus avui?─demana en Marc a n’en Rafel mentres ell també mulla sa seva Tosta Rica.
─Vale!─respon en Rafel més concentrat amb so berenar que amb el que li diu el seu amic.
Quan acaben de berenar se posen en marxa: “Mamà, mos n’anam!!”.
Passen es matí per ses roques. D’aquí cap allà, tirant-se de cap, de bomba, de gamba, nedant, bussejant, esquitxant.
─I si anam a agafar crancs per devora es martell, eh?─suggereix en Rafel─Si en duim molts es meu papà alomillor mos farà s’arròs aquell tan bo!
─Sí! Venga! M’encanta s’arròs d’es teu papà.
En Marc i Rafel tornen a s’aigua i neden cap allà. En arribar no perden ni un moment i comencen a cercar crancs. “Auu! Merda! M’ha mossegat!” crida en Marc.
─Merda! M’ha mossegat!─se queixa en Marc a sa peixatera.
─Hombre, és que si el toques...
─Volia veure si estaven vius com deies.
─I t’has convençut o no?
─Si si, ben convençut. Pose-me’n un quilo.
─Res més?
─Un poc de morralla també.
─Aquí tens.
─Gràcies.
Agafa sa bossa que li dona sa peixatera, la posa dins el seu carret de mà i se gira per seguir.
En un dels passadissos propers, en Rafel està negociant amb el seu fill la compra de galletes o xocolata o magdalenes.
─Has de triar una cosa, si no sa mamà mos renyarà.
─Però jo ho vull tot!─diu fent mala cara.
─Tot no pot ser idò. Tosta Ricas, eh?
─Vaaaale.
En Rafel posa una capsa grossa de Tosta Ricas i se dirigeix cap a sa peixateria. De lluny, en Rafel veu en Marc. En Marc encara no l’ha vist. S’acosten i en Marc encara està al seu món mirant ses estanteries. Cercant alguna cosa. Quan estan aprop en Marc finalment se gira cap a ells. Veu en Rafel, el reconeix. Se queda un instant mirant. Un instant que li fa olor a mar, a Laccao, a llibertat, a peus bruts, a crancs. En Rafel també el se queda mirant amb nostàlgia.
Aixequen el cap per saludar i sense aturar-se, cadascú segueix el seu camí.